PRE-TEXTOS

Estirant fils se’n treu l’entrellat Mª Luisa de la Oliva

Estirant fils se’n treu l’entrellat > pre-text de Mª Luisa de la Oliva El saber del psicoanalista té molt a veure amb el saber que no se sap, saber en allò real. Això és possible demostrar-ho, deduir-ho. El dispositiu del passi ens permet verificar-ho. A Medellín, a la Trobada Internacional d'Escola, vam sentir els testimonis de les dues últimes AE on es podien localitzar algunes balises d'aquest impossible. Símptoma i fantasma són una mostra del costat del pathos, de com el parlêtre és un apaño per suturar aquest no saber. Un apaño que secreta modalitats de gaudi incrustades, encriptades per al propi subjecte que les pateix. Patint alhora dels enganys amb els quals es consola del Real com a impossible. Curiosa paraula la d’"apaño", amb la qual avui dia molts joves anomenen els seus partenaires. I és que, per a l'home, una dona pot ser un símptoma, l’"apaño" per sortir-se'n amb l'impossible de la no relació sexual. El que passa és que, sovint, l'home se les apanya malament amb una dona. S'embrolla. També una dona s’ha d’apanyar amb aquest forat en l’Altre respecte al que diu d'ella en tant que dona. També ella s'embrolla mentre espera aquest saber, ja sigui a través del pare, de la mare o del seu partenaire. En castellà hi ha el refrany: “por el hilo se saca el ovillo”. Fils amb els quals es teixeix la tela, el teixit del nostre inconscient. Gràcies al que aquest deixa anar i que es cola per les escletxes del llenguatge, gràcies al sentit portat al límit del sense sentit, en una cura es pot arribar a saber com s'ha debanat aquest fil, com s'ha produït la troca, el cabdell, com es va enrotllar al voltant d'un eix. Al final del seu ensenyament, Lacan ens diu que l'anàlisi consisteix en això: en saber com hom s’embolicà. Conèixer el seu símptoma és saber desembrollar-lo,(1) manipular-lo, poder apanyar-se amb això. Tenim tres fils, cadascun amb la seva consistència: R, S, I, per poder refer la troca d'una manera diferent, caldrà un quart fil. Com fer-ho és assumpte de l’analitzant, però també dependrà del savoir faire de l'analista. En què consisteix aquest savoir faire? De quin saber es tracta quan parlem del saber de l'analista? Un analista és el que es pot destil·lar contingentment de l'operació analítica. És el seu producte i té un caràcter únic que a més és didàctic. És un saber del seu inconscient portat fins al límit del no sentit, d’allò no sabut que es gaudeix. És un saber que ja no se suposa i és un saber sense subjecte. Però, com es podria mostrar allò que ha estat producte d'un acte? Això no és de l'ordre ni del coneixement, ni de la informació, que són justament dos ideals del nostre temps. Aquest saber s’haurà de trenar amb la formació i el control. Però el saber fer de l’analista, a més, afegeix una altra cosa a aquesta trena. Sí que implica un saber en relació a la praxi, però, aquest saber, no és a cap llibre de receptes, no té unes regles formalitzades, encara que el podem emmarcar en una certa direcció de la cura. És una cosa que es “cuina” en el cas per cas. Però, com? ________________________ (1) - J. Lacan, L’insu que sait de l’une bevue s’aile a mourre. Seminari XXIV. Inèdit. Lliçó 16-11-1976.

Jornada “El saber de l'analista i el seu saber fer” > pre-text de Rithée Cevasco Reprenc l'evocació del “logo” de la nostra Jornada amb la metàfora que ha teixit M.L. de la Oliva. El saber de l'analista i el seu saber fer s'exerceixen en els talls de sentits del fil del cabdell que es va descabdellant en les associacions lliures de l'analitzant. Les intervencions i interpretacions són variables en els diversos moments de la cura. El saber fer de l'analista es refereix a l'oportunitat, no programable, de les esmentades intervencions. Parlar d'un "saber fer" de l'analista és posar l'accent sobre el vessant pragmàtic del saber, i fins i tot sobre el seu vessant performatiu. La qual cosa no descarta la seva relació amb el saber de la doctrina que l'orienta. Pel que fa a l'articulació entre saber de l'analista i el seu saber fer, no l'abordem com una oposició binària, tampoc volem aturar-nos en els meandres d'un interrogant de l'estil: què és primer l'ou o la gallina? Tot i així, aquesta articulació és problemàtica. No podem oblidar l'obertura que els separa. Encara més quan apuntem al valor de l'acte analític. Lacan va assenyalar molt aviat en la seva elaboració sobre el temps lògic que el saber no és abans de l'acte sinó que ve a continuació. Tot i que no puguem oblidar que també hi ha condicions de saber de l'"acte" (en el curs del seu trajecte temporal) per més que aquest suposi sempre un salt al límit. L'expressió "saber-fer" es fa servir també fora del nostre camp, principalment en el món de l'art (1). La referència, però, al saber fer de l'artista, que pot ser per a nosaltres un ensenyament ‒n'hi ha prou d'evocar tot el que li ha ensenyat a Lacan el "saber fer" de Joyce amb l'escriptura‒ no és la de l'analista que, sens dubte, no és un artista. El vessant artesà/artista el trobem més aviat del cantó de l'analitzant així com també del cantó del propi inconscient, en el seu component Arbeiter (treballador) incansable. Lacan ha emfatitzat el saber fer de l'inconscient com a lallengua. I lallengua en joc en una anàlisi és, sense cap mena de dubte, la de l'analitzant. I que hi hagi sort (oportunitat) per tal que l'analista sàpiga fer amb lallengua singular de l'analitzant i que pugui fer ressonar, amb la finalitat de commoure el seu inconscient, allò que va en un altre sentit del sentit del que diu. L'analista ‒aquesta és la regla fonamental que fixa la seva posició‒ es manté en “atenció flotant”. Suspèn, així, tot saber prèviament adquirit, per quedar-se en un estat de disposició d'obertura a la recepció de tot allò sorprenent i inèdit que podrà sorgir del reguitzell de paraules que, sessió rere sessió, desgrana l'analitzant. El text de presentació de la nostra Jornada (2) posa l'accent sobre el que no és aquest “saber fer de l'analista”: ni saber professional, ni saber de l'experiència (encara que...), ni do (potser sí amb algunes virtuts: disponibilitat, tacte, respecte, prudència, saber fer amb la temporalitat de la cura,...) … res de tot això, però potser una mica, encara que “no tot”. M'ha sorprès no haver trobat l'expressió literal (a no ser que no m'hi hagi fixat) “saber fer de l'analista” en Lacan. Em decanto a pensar que Lacan va tenir probablement una extrema cura a no induir a una infatuació de qui pretendria identificar-se amb un “saber fer” de l'analista. Hem assistit, en més d'una ocasió, a aquestes imitacions caricaturesques del suposat saber fer de Lacan. Podem postular que el saber fer de l'analista, així com el símptoma, és propi de cadascú i inimitable. Ens podem preguntar: Hi ha alguna cosa d'aquest saber fer de l'analista que “passa” a l'analitzant passat a analista? El “toc” del saber fer de l'analista es trobaria a l'origen de certes filtracions, certes transmissions, certs estils de fer? No pretenem analitzar aquestes “filtracions” com a resultat d'una “identificació amb l'analista”, tot i així, no podem descartar que entri en el joc de la quotidianitat de la pràctica analítica, ja que, de fet, no tot analista practicant espera el moment del seu passi o del seu final d'anàlisi per instal·lar-se com a analista. Se'ns imposa un interrogant: existiria una relació entre el saber fer de l'analista i el símptoma final de l'analitzant que esdevé psicoanalista? Parlem de l'analista com a símptoma (Lacan ho va fer): com s'ho manega l'analista en relació amb el seu símptoma de psicoanalista? Lacan afirma que el seu símptoma és el seu real. Real que situa com a prolongació del de Freud. Tenim els seus seminaris on, a l´última part dels seus ensenyaments, deixa entreveure com bregava amb aquest real i intentava cenyir-lo amb aquest fer manipulable dels nusos borromeus. El nostre símptoma com a analista, s'inscriu en la prolongació del símptoma de Lacan, i ens confronta a la vegada amb haver de saber fer amb allò real? El saber analític ‒ja sigui textual o referencial‒ és un saber que gira a l'entorn d'un Insu (insabut) que mai no passarà al su (sabut). Unes citacions de Lacan ens conviden a reunir ambdós sabers en el “saber fer analític”:”De la seva banda (la de l'analista) hi ha S2, hi ha saber, ja sigui que s'obtingui aquest saber escoltant el seu analitzant, o bé que es tracti de saber ja adquirit, registrable, allò que fins a cert punt es pot reduir al saber fer analític.(3) I de manera encara més contundent: es “indispensable que l'analista sigui almenys dos: l'analista per tenir efectes i l'analista que teoritza aquests efectes”.(4) No hi ha res que ens condueixi a formular una falsa antinòmia entre saber i saber fer. Hi guanyaríem si ens orientéssim cap al sentit on ens condueix l'Insu en la doble dimensió del saber textual i referencial: poètica i topologia. (5) Tot rau en la manera de fer amb la mancança que no pot satisfer-se, entre saber teòric i saber actualitzat a la pràctica analítica. Ambdós sabers, finalment, han de saber fer, enginyar-se-les amb un real irreductible. ________________________ (1) - Vegin per exemple L. Boubli: Savoir-faire. La variante dans le dessin italien en XVIème siècle, Paris, RMN, 2003. (2) - Vegi's text de Colette Soler de la presentació d'aquesta Jornada a aquesta Web. (3) - J. Lacan, Le Séminaire, Livre XVII, L’envers de la psychanalyse (1969‑70), Paris, Seuil, 1991, p. 38; Versió en castellà, pàgina 35. (4) - J. Lacan, Il seminario XXII, R.S.I. (1974-75), inèdit, lliçó del 10 de desembre de 1974. (5) - Evoquem així el llibre de M. Bouysseroux, Au risque de la topologie et de la poésie, élargir la psychanalyse, Toulouse, Erès, 2011.

Les intervencions

1. Les intervencions s'han atendre a dues modalitats que s'aniran alternant en diverses taules de treball: intervencions breus (de 5 min.) i intervencions més prolongades (de 15 min.).

2. Les propostes d’intervenció s’han de trametre a la Comissió Científica abans del 15 d’octubre del 2016. A partir de la seva recepció la Comissió Científica seleccionarà les ponències de 15 min i les de 5 min.

3. La data límit de lliurament del text complet i definitiu (necessari per als traductors) és el 2 de gener 2017. La Comissió Científica està composta pels tres secretaris dels secretariats del passi d'Europa i pels tres membres d'Europa del Consell d'animació i orientació de l'Escola.

4. La Comissió Científica vol assenyalar que el nostre tema apunta a l'articulació entre els dos termes de l'enunciat, el saber de l'analista i el seu saber fer. No es tracta d'abordar-ne o un o altre, sinó precisament de la interrelació entre tots dos, la qual cosa no nega l'eventual perplexitat (hiancia, béance) que els concerneix.

Dates: 21 i 22 de gener 2017 (el dissabte la jornada sencera i el diumenge, mitja jornada)
Lloc: Auditori AXA, Avda Diagonal, 547 i C/ Deu i Mata, 111

Comissió Científica
Rithée Cevasco (Espanya), Mª Luisa de l'Oliva (Espanya), Mª Teresa Maiocchi (Itàlia), Mario Binasco (Itàlia), Colette Soler (França), Patricia Zarowsky (França)

Comissió d'Organització
Ana Martínez (coordinació), Jorge Chapuis, Ramon Miralpeix, Guillem Pailhez

Informació
Telèfon +34 934 108 317 de dilluns a dijous de 12:00 a 14:00 i de 19:00 a 21:00
ana.westerhausen@gmail.com